Ahir em vaig alçar i em vaig mirar al espill, vaig veure una xiqueta molt seria amb ganes de veure a algú, i al instant vaig saber perquè era, tenia moltes ganes de veure a una persona que vaig conèixer en l'estiu, estava molt trista perquè en eixe moment em vaig adonar de que lo més trist era un record feliç. Al dia següent em vaig tornar a mirar a l'espill i vaig veure que estava feliç...Vaig veure a aquella persona! Resulta que ve a viure en front de la meua casa! I jo no sabia res!
Pel matí me'n vaig anar al carrer, i el vaig veure de nou!
En aquell moment ens vam trobar , ell va somriure i jo em vaig quedar impressionada de veure-lo després de 6 mesos! De moment ens vam mirar i em va saludar, em va estar contant que es quedaria a viure aquí un temps i parlant parlant ens vam besar...Vam passar uns dies molt feliços, però ell se'n va tindre que anar de nou a Barcelona. Aleshores vaig anar a casa , em vaig mirar al espill,i vaig veure a la mateixa xica trista de antes amb de veure algú....lo únic que ja sabia qui era!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada